nomenara

Potser volíeu: nomenarà

Català

Verb

nomenara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb nomenar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb nomenar

Miscel·lània

• Síl·labes: no·me·na·ra (4)
• Anagrames: anomenar, enraonam