Potser volíeu: oboe, Oboe, oboé


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /u.βuˈɛ/, balear /o.boˈɛ/, /u.buˈɛ/
Occidental: /o.βoˈe/
  • Rimes:
  • Etimologia: De l'italià oboè, transcripció fonètica antiga del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

NomModifica

o·bo·è m. ‎(plural oboès)

  1. Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya.
  2. Persona que toca l'oboè.

VariantsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

o·bo·è m. f. ‎(plural oboès)

  1. oboista

Vegeu tambéModifica