ofuscàreu

Potser volíeu: ofuscareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.fusˈka.ɾəw/
	balear /o.fusˈka.ɾəw/, /u.fusˈka.ɾəw/
Occidental:	/o.fusˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ofuscàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ofuscar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ofuscar

Variants

• [2] ofusquéssiu, ofusquésseu, ofuscàssiu, ofuscàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fus·cà·reu (4)
• Anagrames: sufocareu, sufocàreu