sufocàreu

Potser volíeu: sufocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.fuˈka.ɾəw/
	balear /su.foˈka.ɾəw/, /su.fuˈka.ɾəw/
Occidental:	/su.foˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

sufocàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de sufocar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sufocar

Miscel·lània

• Síl·labes: su·fo·cà·reu (4)
• Anagrames: ofuscareu, ofuscàreu