oprimíreu

Potser volíeu: oprimireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.pɾiˈmi.ɾəw/
	balear /o.pɾiˈmi.ɾəw/, /u.pɾiˈmi.ɾəw/
Occidental:	/o.pɾiˈmi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

oprimíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de oprimir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb oprimir.

Variants

• [2] oprimíssiu, oprimísseu

Miscel·lània

• Anagrama: irrompíeu