Potser volíeu: orinà

Català

modifica
Oriental:  central /uˈɾi.nə/
balear /oˈɾi.nə/, /uˈɾi.nə/
Occidental:  /oˈɾi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí urina, segle XII.

orina f. ‎(plural orines)

  1. Excreció líquida dels ronyons expel·lida a través de l'aparell urinari.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

orina

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orinar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orinar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /oˈɾi.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí urīna.

orina f. ‎(plural orinas)

  1. orina

Relacionats

modifica

orina

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb orinar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb orinar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·ri·na (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orina