orinc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾiŋ/
	balear /oˈɾiŋk/, /uˈɾiŋk/
Occidental:	nord-occidental /oˈɾiŋ/
	valencià /oˈɾiŋk/, /oˈɾiŋ/

• Rimes: -iŋk
• Etimologia: Del castellà orinque, del francès orin, del neerlandès oorring ‎(«pavelló de l’orella»).

Nom

orinc m. ‎(plural orincs)

1. (nàutica) Boia afermada amb un cap a l’àncora per indicar l’abalisament.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: orinque ^(es) m.
• Francès: orin ^(fr) m.
• Portuguès: arinque ^(pt) m.

Verb

orinc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orincar.

Variants

• orinco, orinque, orinqui

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rinc (2)
• Anagrames: conri, conrí, rònic

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB