Potser volíeu: orín

Català

modifica

orin

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb orar.
  2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb orar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ɔˈʁɛ̃/
  • Etimologia: Del neerlandès oorring ‎(«pavelló de l’orella»).

orin m. ‎(plural orins)

  1. orinc