roín

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈin/
	balear /roˈin/, /ruˈin/
Occidental:	nord-occidental /roˈin/
	valencià /roˈin/, /ruˈin/

• Rimes: -in
• Etimologia: Variant de roí, segle XV.

Adjectiu

roín inv. m. ‎(femení roín o roïna, plural masculí roïns, plural femení roïns o roïnes)

1. (valencià) Forma alternativa de roí.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ín (2)
• Anagrames: orin, orín, orni, orní

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC