orni

Potser volíeu: orní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈɔr.ni/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈor.ni/
• Rimes: -oɾni
• Etimologia: Incerta. Potser del grec antic ὄρνις ‎(órnis, «ocell»), pel fet de planar o de piular sense mostrar interès, o potser de borni pel fet de mirar cap a un altre costat.

Nom

orni m. ‎(només en singular)

1. Usat només en l’expressió fer l'orni.

Verb

orni

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ornar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ornar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ornar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ornar.

Variants

• [1] orno, orne, orn
• [2] orne
• [3] orne
• [4] orne

Miscel·lània

• Síl·labes: or·ni (2)
• Anagrames: orin, orín, roín