pèl-roig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/, (gironí) /ˌpɛɫˈrot͡ʃ/
	balear /ˌpəɫˈrɔt͡ʃ/, /ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/
Occidental:	/ˌpɛɫˈrɔt͡ʃ/

• Rimes: -ɔtʃ
• Etimologia: De pèl i roig, segle XIX.

Adjectiu

pèl-roig m. ‎(femení pèl-roja, plural masculí pèl-roigs o pèl-rojos, plural femení pèl-roges)

1. Que té el pèl de color roig, especialment els cabells.

   «Un missatger, botiró, pèl-roig, com un diable, entrà esbufegant.» (Jaume Berenguer Amenós (trad.), Alexis Zorbàs, 1965)

2. De color Roig (els cabells d'algú).

   «Era una infermera granadeta, eixerida, amb una cabellera pèl-roja que se li escapava de la còfia i una rialla constant als llavis.» (Jaume Fuster, Les claus de vidre, pàg. 93, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1984)

Variants

• pelirroig (castellanisme)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: rothaarig ^(de)
• Anglès: redheaded ^(en)
• Asturià: roxu ^(ast) m.
• Castellà: pelirrojo ^(es) m.
• Danès: rødhåret ^(da)
• Eslovac: ryšavý ^(sk)
• Finès: punatukkainen ^(fi)
• Friülà: ros ^(fur)
• Grec antic: πυρρός ^(grc) ‎(pyrrhós)
• Irlandès: rua ^(ga)
• Islandès: rauðhærður ^(is)
• Japonès: 赤毛の ^(ja)
• Letó: rudmatains ^(lv)
• Llatí: rufus ^(la)
• Macedoni: црвеноко́с ^(mk)
• Neerlandès: roodharig ^(nl)
• Polonès: rudy ^(pl)
• Portuguès: ruivo ^(pt)
• Rus: ры́жий ^(ru) ‎(riji)
• Serbocroat: riđokos ^(sh)
• Suec: rödhårig ^(sv)
• Xinès: 紅髮的 ^(zh) ‎(红发的, hóngfàdí)

Nom

pèl-roig m. ‎(plural pèl-roigs o pèl-rojos)

1. Persona de cabells roigs.

   «Sandra és la pèl-roja sensible que estima amb devoció un nòvio ballarí a qui falta mig braç.» (Muriel Villanueva, Semiidèntics (pàg. 101), gen. 2021.)

Variants

• pelirroig (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: pèl·roig (2)
• Heterograma de 7 lletres (egilopr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot