pacta

Potser volíeu: pactà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpak.tə/, occidental /ˈpak.ta/
• Rimes: -akta

Verb

pacta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pactar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pactar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pac·ta (2)
• Anagrames: acapt, capat, capta, captà, patac

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpak.ta/
• Etimologia: De pactum.

Nom

pacta f. ‎(genitiu pactae)

1. promesa, núvia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pacta	pactae
Vocatiu	pacta	pactae
Acusatiu	pactam	pactās
Genitiu	pactae	pactārum
Datiu	pactae	pactīs
Ablatiu	pactā	pactīs

Vegeu també

• Mayer i Olivé (director), Marc. «P». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí, 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 351. ISBN 978-84-9974-234-2.