palada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɫa.ðə/, occidental /paˈɫa.ða/
• Rimes: -ada
• Homòfon: pelada
• Etimologia: De pala i el sufix -ada, segle XVII.

Nom

palada f. ‎(plural palades)

1. Porció de material o coses que s'agafen d'un cop amb una pala, com per exemple: una palada de sorra.
2. Cop de pala.
3. Cadascun dels moviments que es realitzen amb el rem tenint la pala submergida.

Compostos i expressions

• A palades: en abundància.

Traduccions

Allò que cap en una pala

• Castellà: palada ^(es)
• Llatí: quod pala colligi potest

Cop de pala

• Castellà: palada ^(es)
• Llatí: ictus palae

Cop de rem

• Castellà: palada ^(es)
• Llatí: remigli impulsus

A palades

• Castellà: a paladas ^(es), a carretadas ^(es)
• Llatí: copiosa ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·la·da (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 259.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \paˈla.ða\

Americà: alt /p(a)ˈla.da/, baix \paˈla.ða\

• Rimes: -ada

Nom

palada f. ‎(plural paladas)

1. palada

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·la·da (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre palada