Català
Modifica

 
  • Pronúncia(i): oriental /pənˈdɛ.ɾu/, occidental /panˈde.ɾo/
  • Rimes: -ɛɾo
  • Etimologia: Del castellà pandero.

NomModifica

pandero m. ‎(plural panderos)

  1. Instrument membranòfon que consisteix en un cèrcol ample de fusta amb l'ull tapat per un costat o per ambdós amb una pell prima i tibant, sovint amb forats en el cèrcol en els quals van uns cascavells o sonalls.
  2. (col·loquial) cul

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pan·de·ro (3)
  • Heterograma de 7 lletres (adenopr)
  • Anagrames: perdona, perdonà

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /panˈde.ɾo/, meridional \paŋˈde.ɾo\
Americà: alt /p(a)nˈde.ɾo/, baix \paŋˈde.ɾo\, austral /panˈde.ɾo/

NomModifica

pandero m. ‎(plural panderos)

  1. pandero

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pan·de·ro (3)
  • Heterograma de 7 lletres (adenopr)

Vegeu tambéModifica

  • pandero. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Francès
Modifica

NomModifica

pandero m. ‎(plural panderos)

  1. pandero

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • pandero. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].