Potser volíeu: pândo


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpan.doː/
  • Etimologia: [1] De l'arrel protoindoeuropea *peth₂- ‎(«escampar»); [2] de pandus.

VerbModifica

pandō ‎(1a present?), pandis ‎(2a present), pandere ‎(infinitiu), pandī ‎(perfet), passum ‎(supí)

  1. estendre, jo estenc, desplegar
    Pandere telas in parietibus.
    Desplegar cortines sobre les parets.
    Pandere ficos.
    Estendre les figues al sol [per conservar-les].
  2. obrir, jo obro
    Moenia urbis pandere.
    Obrir una escletxa a les muralles de la ciutat.
  3. revelar, jo revelo, descobrir
    vobis Furiarum ego maxima pando...
    Jo, la més formidable de les Fúries, us revelo...

DerivatsModifica

VerbModifica

pandō ‎(1a present?), pandās ‎(2a present), pandāre ‎(infinitiu), pandāvī ‎(perfet), pandātum ‎(supí)

  1. doblegar, jo doblego, arquejar, jo arquejo

SinònimsModifica

AdjectiuModifica

pandō

  1. datiu masculí singular de pandus
  2. datiu neutre singular de pandus
  3. ablatiu masculí singular de pandus
  4. ablatiu neutre singular de pandus