Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /ˈpa.pe/

pape

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de papar.
    Forma valenciana: [jo] papo, pape, pap o papi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb papar.
    [Que jo] papi o pape.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb papar.
    [Que ell/ella/vostè] papi o pape.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb papar.
    Papi o pape [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pa·pe (2)
  • Anagrama: pepa

Francès

modifica
  • Pronúncia: /pap/

pape m. ‎(plural papes, femení papesse)

  1. papa

Tahitià

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈpa.pe/

pape

  1. aigua fresca, aigua corrent
  2. riu
  3. suc

Derivats

modifica
  • Pape'ete (cove d'aigua), capital de Tahití

Compostos i expressions

modifica

Sinònims

modifica