paralogitzar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾə.ɫu.ʒiˈd͡za/
	balear /pə.ɾə.ɫo.ʒiˈd͡za/, /pə.ɾə.ɫu.ʒiˈd͡za/
Occidental:	nord-occidental /pa.ɾa.ɫo.ʒiˈd͡za/, valencià /pa.ɾa.ɫo.d͡ʒiˈzaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: paralogitzà
• Etimologia: De paralogisme i el sufix -itzar amb canvi de sufix.

Verb

paralogitzar intr.

1. Persuadir amb paralogismes, amb discursos falsos i raons aparents.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	paralogitzar			haver paralogitzat
gerundi	paralogitzant			havent paralogitzat
participi	paralogitzat, paralogitzada, paralogitzats, paralogitzades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paralogitzo	paralogitzes	paralogitza	paralogitzem	paralogitzeu	paralogitzen
	paralogitze						val
	paralogitzi						sept
	paralogitz			paralogitzam	paralogitzau		bal
imperfet	paralogitzava	paralogitzaves	paralogitzava	paralogitzàvem	paralogitzàveu	paralogitzaven
passat simple	paralogitzí	paralogitzares	paralogitzà	paralogitzàrem	paralogitzàreu	paralogitzaren
futur	paralogitzaré	paralogitzaràs	paralogitzarà	paralogitzarem	paralogitzareu	paralogitzaran
condicional	paralogitzaria	paralogitzaries	paralogitzaria	paralogitzaríem	paralogitzaríeu	paralogitzarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	paralogitzi	paralogitzis	paralogitzi	paralogitzem	paralogitzeu	paralogitzin
	paralogitze	paralogitzes	paralogitze			paralogitzen	occ, bal
imperfet	paralogitzés	paralogitzessis	paralogitzés	paralogitzéssim	paralogitzéssiu	paralogitzessin
		paralogitzesses		paralogitzéssem	paralogitzésseu	paralogitzessen
	paralogitzàs	paralogitzassis	paralogitzàs	paralogitzàssim	paralogitzàssiu	paralogitzassin	bal
		paralogitzasses		paralogitzàssem	paralogitzàsseu	paralogitzassen	val, bal (1)
	paralogitzara	paralogitzares	paralogitzara	paralogitzàrem	paralogitzàreu	paralogitzaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	paralogitza	paralogitzi	paralogitzem	paralogitzeu	paralogitzin
	–				paralogitzau		bal
	–		paralogitze			paralogitzen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...paralogitzat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...paralogitzar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...paralogitzat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...paralogitzat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...paralogitzat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...paralogitzat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...paralogitzar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...paralogitzat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...paralogitzat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...paralogitzat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: paralogitzo, paralogitza, paralogitzem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: paralogizar ^(es)
• Francès: paralogiser ^(fr)
• Italià: paralogizare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·lo·git·zar (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.