paralogitze

Català

paralogitze

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de paralogitzar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb paralogitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb paralogitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb paralogitzar.