parangonara

Potser volíeu: parangonarà

Català

Verb

parangonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb parangonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb parangonar.

Variants

• [1] parangonés, parangonàs
• [2] parangonés, parangonàs

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ran·go·na·ra (5)