parara

Potser volíeu: pararà

Català

Verb

parara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb parar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb parar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ra·ra (3)
• Anagrames: arpara, arparà, arrapa, arrapà, rapara, raparà