• Pronúncia(i): /ˈpa.rɛns/
  • Etimologia: Derivat de pariō.

parēns m. ‎(genitiu parentis)

  1. progenitor, pare, mare
    «te suis tremulus parens invocat» (Càtul, Carmina, LXI, 51)
    pare, t'invoquem tremolosos els teus éssers estimats
  2. avantpassats, fundadors
    «prisco quae more parentum» (Càtul, Carmina, CI, 7)
    segons els antics costums dels nostres avantpassats
  3. parents, familiars
    «quin etiam ipse parentem tuam accedis et salutas?» (Apueleu, Metamorfosis, II)
    Per què no aneu tu i el teu parent a saludar-lo?

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu parēns parentēs
Vocatiu parēns parentēs
Acusatiu parentem parentēs, parentīs
Genitiu parentis parentium, parentum
Datiu parentī parentibus
Ablatiu parente parentibus