Potser volíeu: parodià, paròdia
Potser volíeu: parodià, paròdia

Català

modifica
Oriental:  central /pə.ɾuˈði.ə/
balear /pə.ɾoˈði.ə/, /pə.ɾuˈði.ə/
Occidental:  /pa.ɾoˈði.a/

parodia

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parodiar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parodiar.

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /paˈroː.dɪ.a/
  • Etimologia: Del grec παρῳδία ‎(parōidía), format per παρά ‎(pará, «al costat de, contra») i ᾠδή ‎(ōidḗ, «cançó»).

parōdia f. ‎(genitiu parōdiae)

  1. paròdia

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu parōdia parōdiae
Vocatiu parōdia parōdiae
Acusatiu parōdiam parōdiās
Genitiu parōdiae parōdiārum
Datiu parōdiae parōdiīs
Ablatiu parōdiā parōdiīs