penàreu

Potser volíeu: penareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈna.ɾəw/, occidental /peˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

penàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de penar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb penar.

Variants

• [2] peneguéssou, penéssiu, penésseu, penàssiu, penàsseu

Miscel·lània

• Anagrames: apreneu, apreuen