penaia

Català

Verb

penaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de penar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de penar.

Variants

• [1] penavi, penava
• [2] penava