penara

Potser volíeu: penarà

Català

Verb

penara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb penar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb penar

Variants

• [1] penessi, penessa, peneguessa, penés, penàs
• [2] penessi, penegués, penés, penàs

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·na·ra (3)
• Anagrames: naparé, panera