penares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈna.ɾəs/, occidental /peˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

penares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de penar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb penar.

Variants

• [2] peneguesses, penessis, penesses, penassis, penasses

Miscel·lània

• Anagrames: aprenés, enaspre, paneres, pensaré, pesaren, repensa, repensà, separen