penedigués

Català

Verb

penedigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb penedir-se.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb penedir-se.

Variants

• [1] penedissi, penediguera, penedís, penedira
• [2] penediguera, penedís, penedira

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ne·di·gués (4)