Potser volíeu: pensí

Català

modifica
Oriental:  central /ˈpɛn.si/
balear /ˈpən.si/, /ˈpɛn.si/
Occidental:  /ˈpen.si/

pensi

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pensar.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pensar.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pensar.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pensar.

Miscel·lània

modifica

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈpen.si/
  • Etimologia: De l'arrel √pens i la desinència -i.

pensi ‎(present pensas, passat pensis, futur pensos, condicional pensus, volitiu pensu)

  1. pensar
    «Antaŭ ĉio pensu pri vi mem kaj pri via familio; ĉio alia vin ne devas interesi!» (Hans Christian Andersen (trad. Ludwik Lejzer Zamenhof), «Fabeloj de Andersen» (tom IV, cap. 3))
    Abans de res pensa en tu mateix i en la teva família: res d'altre ha d'interessar-te!

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pen·si (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre pensi
  • Pronúncia(i): /ˈpɛn.siː/

pēnsī

  1. genitiu singular de pēnsum