perpetue

Català

Verb

perpetue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de perpetuar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb perpetuar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb perpetuar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb perpetuar

Variants

• [1] perpetuo, perpetuï, perpetuu
• [2] perpetuï
• [3] perpetuï
• [4] perpetuï

Miscel·lània

• Síl·labes: per·pe·tu·e (4)