pertoque

Català

Verb

pertoque

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pertocar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pertocar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pertocar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pertocar

Variants

• [1] pertoco, pertoqui, pertoc
• [2] pertoqui
• [3] pertoqui
• [4] pertoqui

Miscel·lània

• Síl·labes: per·to·que (3)