pervaricar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /pər.bə.ɾiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Metàtesi de prevaricar, del llatí praevaricari, segle XIX.

Verb

pervaricar intr.

1. (central, arcaisme) Enfadar-se, impacientar-se, perdre els nervis.

   «Heus' aquí com una vegada hi havia un jovensel que estava perdudament enamorat de una gentil y capritxosa donzella, la qual, no era pas perque no l'estimés, que sempre 'l feya pervaricar, si no solsament pel gust que trobava de veurel ben apurat y desficiós.» (Maria de Bell-Lloch, Llegendas catalanas, pàg. 69, Tipografia Espanyola, Barcelona, 1881)

   «És clar, com que ets un deixat!... Sort que jo't vigilo, que sinó... Au , home, arregla't la corbata; no'm facis pervaricar.» (R. Chézel, «La corbata» dins L'Esquella de la Torratxa, núm. 1801, pàg. 454, Barcelona, jul. 1913)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	pervaricar			haver pervaricat
gerundi	pervaricant			havent pervaricat
participi	pervaricat, pervaricada, pervaricats, pervaricades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pervarico	pervariques	pervarica	pervariquem	pervariqueu	pervariquen
imperfet	pervaricava	pervaricaves	pervaricava	pervaricàvem	pervaricàveu	pervaricaven
passat simple	pervariquí	pervaricares	pervaricà	pervaricàrem	pervaricàreu	pervaricaren
futur	pervaricaré	pervaricaràs	pervaricarà	pervaricarem	pervaricareu	pervaricaran
condicional	pervaricaria	pervaricaries	pervaricaria	pervaricaríem	pervaricaríeu	pervaricarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pervariqui	pervariquis	pervariqui	pervariquem	pervariqueu	pervariquin
	pervarique	pervariques	pervarique			pervariquen	occ
imperfet	pervariqués	pervariquessis	pervariqués	pervariquéssim	pervariquéssiu	pervariquessin
		pervariquesses		pervariquéssem	pervariquésseu	pervariquessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pervarica	pervariqui	pervariquem	pervariqueu	pervariquin
	–		pervarique			pervariquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pervaricat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pervaricar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pervaricat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pervaricat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pervaricat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pervaricat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pervaricar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pervaricat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pervaricat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pervaricat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: pervarico, pervarica, pervariquem

Sinònims

• molestar-se, exclamar-se

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: per·va·ri·car (4)
• Anagrama: prevaricar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre pervaricar