pinyolí

Català

pinyolí m. ‎(plural pinyolins)

Forma diminutiva de pinyol.
(mallorquí) Pinyol de raïm.
«Idò, si desitjau coneixer-ne cosa seguiu ses petjades an aquest aprenent vinyòvol i veureu com es negoci de pellerofes, rapes, molles i pinyolins deixà de ser secret en temps del Patriarca Noè que, segons diuen, també fou homo de camp i de bon paladar.»
«Temps de vi», Perlas y Cuevas, revista de Manacor, 31 octubre 1970.
(mallorquí) molina (pinyol d’oliva premsat)
«Sabem que les oliveres es pentinaven i que els infants traginaven amb les bèsties les beaces plenes d’olives, que les dones collien del terra. També ja sabem com funcionava la Tafona i què en feien del pinyolí que sobrava, que era per donar de menjar al bestiar, per fer foc o com adob.»
Parc natural de la Península de Llevant, «Un matí d’oli al Parc Natural de la península de Llevant», Rellevant.cat, 29 octubre 2018.
(mallorquí) Forma alternativa de pinyolet.
«Un picapedrer em va explicar que Sineu és damunt roques de pinyolí. En contar-m’ho, el picapedrer em deia que el palau dels reis de Mallorca deixa veure ben clar el pinyolí sobre el que està construït.»
Benjamí Villoslada, El pinyolí de Sineu i les croquetes de pernil, 11 desembre 2014.

pinyolí

(literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de pinyolar.