Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpis.tə/, occidental /ˈpis.ta/
  • Rimes: -ista
  • Etimologia: Del francès piste, procedent del llatí vulgar pistare forma freqüentativa del verb pinsĕre ‎(«trepitjar»).

NomModifica

pista f. ‎(plural pistes)

  1. Esplai aplanat per fer-lo servir com a camí o per situar objectes en moviment (pista de ball, pista d'aterratge).
  2. Indici indicador d'un camí a seguir en una investigació.
  3. Cadascun dels solcs o espais en un disc d'enregistraments.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈpis.ta/, meridional /ˈpih.ta/
Americà: alt /ˈpis.t(a)/, baix /ˈpih.ta/

NomModifica

pista f. ‎(plural pistas)

  1. pista

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pista


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈpɪs.ta/, /ˈpɪs.taː/

AdjectiuModifica

pista

  1. nominatiu femení singular de pistus
  2. nominatiu neutre plural de pistus
  3. vocatiu femení singular de pistus
  4. vocatiu neutre plural de pistus
  5. acusatiu neutre plural de pistus

pistā

  1. ablatiu femení singular de pistus