plaçares

Potser volíeu: placares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəˈsa.ɾəs/, occidental /pɫaˈsa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

plaçares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de plaçar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb plaçar.

Variants

• [2] placessis, placesses, plaçassis, plaçasses

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·ça·res (3)