Català
Modifica

Oriental: /pɫəˈse/
Occidental: nord-occidental /pɫaˈse/, valencià /pɫaˈseɾ/

NomModifica

pla·cer m. ‎(plural placers)

  1. (geologia) Sediment al·luvial amb partícules de minerals preciosos.
  2. (valencià) Indret de la mar amb pesca abundant.

DescendentsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /plaˈθeɾ/
Americà: alt /pl(a)ˈseɾ/, baix /plaˈseɾ/

NomModifica

pla·cer m. ‎(plural placeres)

  1. plaer
  2. (geologia) placer
  3. (Amèrica) placer de perles

VerbModifica

pla·cer intr. ‎(present plazco, passat plací, futur placeré)

  1. plaure


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /plaˈse/
    àudio
  • Etimologia: Verb: de place. Nom: del castellà placer, del català placer.

VerbModifica

placer

  1. col·locar

NomModifica

placer m. ‎(plural placers)

  1. placer