plagar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫəˈɣa/, balear /pɫəˈɣa/
	alguerès /pɾaˈgaɾ/
Occidental:	nord-occidental /pɫaˈɣa/
	valencià /pɫaˈɣaɾ/, /pɫaˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)

Verb

plagar trans.

1. (antic, alguerès) nafrar

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·gar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, DAlg

Català antic

• Etimologia: Del llatí plagāre ‎(«colpejar»), cognat del castellà llagar.

Verb

plagar

1. nafrar
2. perjudicar
3. encomanar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo