Francès

modifica
  • Pronúncia: /plaˈke/
  • Etimologia: Del neerlandès placken ‎(«enganxar, reparar»).

plaquer

  1. cobrir, afegir
    «Modeste plaquait chaque fil de coton avec une perfection à désespérer des brodeuses.» (Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844)
    Modeste cobria cada fil de cotó amb una perfecció que era la desesperació de les altres brodadores.
  2. xapar, lacar
    Plaquer en or des bijoux.
    Xapar en or les joies.
  3. xapar
    Plaquer en acajou un meuble vieilli.
    Xapar amb caoba un moble vell.
  4. sobreafegir
    Je trouve que la musique est plaquée sur le texte.
    Trobo que la música està sobreafegida al text.
  5. abandonar
    «Après quelques coucheries clandestines, Geneviève plaqua sans ménagements son artiste, qui déclara, du reste, en avoir sa claque.» (Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 30)
    Després d'algunes rebolcades clandestines, Geneviève abandonà sense gaires miraments el seu artista, el qual declarà a sobre, tenir la seva pròpia cleca.
  6. (futbol americà, rugbi) placar
  7. aplanar, allisar
    Plaquer les cheveux.
    Allisar els cabells.
  8. aplanar, xafar
    Se plaquer au sol.
    Aplanar-se al sol.

Vegeu també

modifica
  • plaquer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].