plaquer
Francès
modifica- Pronúncia: /plaˈke/
- Etimologia: Del neerlandès placken («enganxar, reparar»).
Verb
modificaplaquer
- cobrir, afegir
- «Modeste plaquait chaque fil de coton avec une perfection à désespérer des brodeuses.» (Honoré de Balzac, Modeste Mignon, 1844)
- Modeste cobria cada fil de cotó amb una perfecció que era la desesperació de les altres brodadores.
- xapar, lacar
- Plaquer en or des bijoux.
- Xapar en or les joies.
- xapar
- Plaquer en acajou un meuble vieilli.
- Xapar amb caoba un moble vell.
- sobreafegir
- Je trouve que la musique est plaquée sur le texte.
- Trobo que la música està sobreafegida al text.
- abandonar
- «Après quelques coucheries clandestines, Geneviève plaqua sans ménagements son artiste, qui déclara, du reste, en avoir sa claque.» (Victor Méric, Les Compagnons de l’Escopette, Éditions de l’Épi, París, 1930, p. 30)
- Després d'algunes rebolcades clandestines, Geneviève abandonà sense gaires miraments el seu artista, el qual declarà a sobre, tenir la seva pròpia cleca.
- (futbol americà, rugbi) placar
- aplanar, allisar
- Plaquer les cheveux.
- Allisar els cabells.
- aplanar, xafar
- Se plaquer au sol.
- Aplanar-se al sol.
Vegeu també
modifica- plaquer. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].