postergue

Català

Verb

postergue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de postergar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb postergar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb postergar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb postergar

Variants

• [1] postergo, postergui, posterg
• [2] postergui
• [3] postergui
• [4] postergui

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·ter·gue (3)
• Anagrames: portegués, posturege