posturege

Català

Verb

posturege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de posturejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb posturejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb posturejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb posturejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·tu·re·ge (4)
• Anagrames: portegués, postergue