pou

Català

Un pou

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpow/^ⓘ, balear /ˈpow/
	septentrional /ˈpɔw/
Occidental:	/ˈpow/, /ˈpɔw/

Rimes: -ɔw
Etimologia: Del llatí pŭtĕus, segle XIII.

Nom

pou m. ‎(plural pous)

Forat vertical que comunica la superfície del terra amb un corrent d'aigua subterrani i que s'utilitza per agafar aquesta aigua.

Notes

Els pous poden ser artificials o naturals. En el cas dels pous artificials la definició també inclou totes les construccions adjuntes, en especial les de superfície, i també la maquinària (bomba, etc.)

Derivats

cercapoals, cercapous, contrapou, desempouar, empouar, escurapous, poal, poar, poater, poua, pouada, pouador, pouaire, pouar, pouataire, pouater

Relacionats

Traduccions

pou [1] (forat usat per a treure aigua)

Albanès: pus ^(sq) m.
Alemany: Brunnen ^(de) m.
Anglès: well ^(en) m.
Àrab: بِئْر‎ ^(ar) m.
Armeni: ջրհոր ^(hy) ‎(djrhor)
Basc: putzu ^(eu)
Belarús: сту́дзень ^(be) m. ‎(studzen)
Bretó: puñs ^(br) m.
Búlgar: кла́денец ^(bg) m. ‎(klàdenets)
Castellà: pozo ^(es) m.
Coreà: 샘 ^(ko) ‎(saem)
Danès: brønd ^(da) c.
Eslovac: studňa ^(sk) f.
Eslovè: vodnjak ^(sl) m.
Esperanto: puto ^(eo)
Estonià: kaev ^(et)
Finès: kaivo ^(fi)
Francès: puits ^(fr) m.
Friülà: poç ^(fur)
Gallec: pozo ^(gl) m.
Gal·lès: ffynnon ^(cy) f.
Georgià: ჭა ^(ka) ‎(txa)
Grec: πηγάδι ^(el) n. ‎(pigadi)
Grec antic: φρέαρ ^(grc) n. ‎(phréar)
Hebreu: בְאֵר‎ ^(he) f.
Hindi: कूआँ ^(hi) m.
Hongarès: kút ^(hu)
Ídix: ברונעם‎ ^(yi) m.
Irlandès: tobar ^(ga) m.
Italià: pozzo ^(it) m.
Japonès: 井戸 ^(ja)
Kazakh: құдық ^(kk) ‎(qudıq/khudikh)
Kirguís: кудук ^(ky) ‎(kuduk)
Kurd: bêrim ^(ku)
Letó: aka ^(lv) f.
Lituà: šulinys ^(lt) m.
Llatí: puteus ^(la) m.
Luxemburguès: Pëtz ^(lb)
Macedoni: бу́нар ^(mk) m.
Malai: perigi ^(ms)
Maltès: bir ^(mt) m.
Neerlandès: bron ^(nl) f.
Occità: potz ^(oc) m.
Polonès: studnia ^(pl) f.
Portuguès: poço ^(pt) m.
Retoromànic: puoz ^(rm) m.
Romanès: fântână ^(ro) f., puț ^(ro) n.
Rus: коло́дец ^(ru) m. ‎(kolódets)
Sard: pussu ^(sc) m., putzu ^(sc) m.
Serbocroat: бунар ^(sh), bunar ^(sh) m.
Sicilià: puzzu ^(scn) m.
Suahili: kisima ^(sw)
Suec: brunn ^(sv) c.
Tadjik: чоҳ ^(tg)
Tagal: balon ^(tl)
Tai: บ่อน้ำ ^(th)
Tàtar: кое ^(tt)
Turc: kuyu ^(tr)
Txec: studna ^(cs) f.
Urdú: کنواں‎ ^(ur) m.
Uzbek: quduq ^(uz)
Való: pousse ^(wa) m.
Vènet: pos ^(vec)
Vietnamita: giếng ^(vi)
Xinès: 井 ^(zh) ‎(jǐng)

Verb

pou

(balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pouar/poar.

Variants

pouo, poue, poui
poo, poe, poï

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrama: puó

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
El pou, Petit Atles Lingüístic del Domini Català