premia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈmi.ə/, occidental /pɾeˈmi.a/
• Rimes: -ia

Verb

premia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de prémer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de prémer.

Variants

• [1] premiva, premeva
• [2] premiva, premeva

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mi·a (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimpr)
• Anagrames: apriem, aprime, empari, emparí, impera, imperà, pairem, paírem, paríem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾe.mja/
• Rimes: -emja

Verb

premia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb premiar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb premiar

Variants

• [2] (voseo) premiá

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mia (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeimpr)
• Anagrames: impera, imperá, mapire, perima, primea