proclamo

Català

Verb

proclamo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de proclamar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb proclamar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb proclamar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pɾoˈkla.mo/

Americà: alt /p(ɾo)ˈkla.mo/, baix /pɾoˈkla.mo/

• Rimes: -amo

Verb

proclamo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb proclamar