proclamo

Català

Verb

proclamo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de proclamar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb proclamar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb proclamar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pɾoˈkla.mo/

Americà: alt /p(ɾo)ˈkla.mo/, baix /pɾoˈkla.mo/

• Rimes: -amo

Verb

proclamo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb proclamar