prolongue

Català

Verb

prolongue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prolongar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb prolongar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb prolongar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb prolongar

Variants

• [1] prolongo, prolongui, prolong
• [2] prolongui
• [3] prolongui
• [4] prolongui

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·lon·gue (3)