promulgo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pɾoˈmul.ɣo\

Americà: alt \p(ɾo)ˈmul.ɣo\, baix \pɾoˈmul.ɣo\

• Rimes: -ulɡo

Verb

promulgo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb promulgar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /prɔˈmʊɫ.ɡoː/
• Etimologia: Del prefix pro- i mulgeō.

Verb

prōmulgō ‎(1a present^?), prōmulgās ‎(2a present), prōmulgāre ‎(infinitiu), prōmulgāvī ‎(perfet), prōmulgātum ‎(supí)

1. promulgar, jo promulgo