promulgar

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.muɫˈɣa/
	balear /pɾo.muɫˈɣa/, /pɾu.muɫˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.muɫˈɣa/
	valencià /pɾo.muɫˈɣaɾ/, /pɾo.muɫˈɣa/

Rimes: -a(ɾ)
Etimologia: Del llatí prōmulgāre.

Verb

promulgar trans.

Donar ordre de publicar, en document oficial, una norma i manar el seu compliment.
En conseqüència el rei promulgà una pragmàtica sanció en virtut de la qual, en sobrevenir una revolta s'havien de tancar totes les esglésies i campanars^[1]

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

	Simples			Compostes
Formes no personals							Notes
Infinitiu	promulgar			haver promulgat
Gerundi	promulgant			havent promulgat
Participis	promulgat, promulgada, promulgats, promulgades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	promulgo	promulgues	promulga	promulguem	promulgueu	promulguen
	promulgue						val
	promulgui						sept
	promulg				promulgau		bal, alg
				promulgam			bal
Imperfet	promulgava	promulgaves	promulgava	promulgàvem	promulgàveu	promulgaven
Passat simple	promulguí	promulgares	promulgà	promulgàrem	promulgàreu	promulgaren	v.cent, eiv
Futur	promulgaré	promulgaràs	promulgarà	promulgarem	promulgareu	promulgaran
Condicional	promulgaria	promulgaries	promulgaria	promulgaríem	promulgaríeu	promulgarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	promulgui	promulguis	promulgui	promulguem	promulgueu	promulguin
Present	promulgue	promulgues	promulgue			promulguen	occ
Imperfet	promulgués	promulguessis	promulgués	promulguéssim	promulguéssiu	promulguessin
		promulguesses		promulguéssem	promulguésseu	promulguessen
	promulgàs	promulgasses	promulgàs	promulgàssem	promulgàsseu	promulgassen	bal, nota 1
		promulgassis		promulgàssim	promulgàssiu	promulgassin	bal
	promulgara	promulgares	promulgara	promulgàrem	promulgàreu	promulgaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		promulga	promulgui	promulguem	promulgueu	promulguin
					promulgau		bal, alg
			promulgue			promulguen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... promulgat
Perfet				havem	haveu		... promulgat
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... promulgar
Passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... promulgar
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... promulgat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... promulgat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... promulgat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... promulgat
Condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... promulgat
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... promulgar
Passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... promulgar
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... promulgat
Perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... promulgat
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... promulgat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... promulgat
Passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... promulgat
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Traduccions

Alemany: verkünden ^(de)
Anglès: promulgate ^(en)
Castellà: promulgar ^(es)
Francès: promulguer ^(fr)
Italià: promulgare ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: pro·mul·gar (3)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

↑ Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pɾo.mulˈɣaɾ\

Americà: alt \p(ɾo).mulˈɣaɾ\, baix \pɾo.mulˈɣaɾ\

Rimes: -aɾ
Etimologia: Del llatí prōmulgāre.

Verb

promulgar ‎(present promulgo, passat promulgué, futur promulgaré)

promulgar
«El rey sanciona y promulga las leyes.» (Joaquín Rodríguez Bravo, Estudios constitucionales, 1888)
(afegiu la traducció en català)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		promulgar			haber promulgado
Gerundi		promulgando			habiendo promulgado
Participi		promulgado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	promulgo	promulgas promulgás	promulga	promulgamos	promulgáis	promulgan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	promulgaba	promulgabas	promulgaba	promulgábamos	promulgabais	promulgaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	promulgé	promulgaste	promulgó	promulgamos	promulgasteis	promulgaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	promulgaré	promulgarás	promulgará	promulgaremos	promulgaréis	promulgarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	promulgaría	promulgarías	promulgaría	promulgaríamos	promulgaríais	promulgarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he promulgado	has promulgado	ha promulgado	hemos promulgado	habéis promulgado	han promulgado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había promulgado	habías promulgado	había promulgado	habíamos promulgado	habíais promulgado	habían promulgado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube promulgado	hubiste promulgado	hubo promulgado	hubimos promulgado	hubisteis promulgado	hubieron promulgado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré promulgado	habrás promulgado	habrá promulgado	habremos promulgado	habréis promulgado	habrán promulgado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría promulgado	habrías promulgado	habría promulgado	habríamos promulgado	habríais promulgado	habrían promulgado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	promulge	promulges promulgés	promulge	promulgemos	promulgéis	promulgen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	promulgara o	promulgaras o	promulgara o	promulgáramos o	promulgarais o	promulgaran o
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	promulgase	promulgases	promulgase	promulgásemos	promulgaseis	promulgasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	promulgare	promulgares	promulgare	promulgáremos	promulgareis	promulgaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya promulgado	hayas promulgado	haya promulgado	hayamos promulgado	hayáis promulgado	hayan promulgado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera promulgado o	hubieras promulgado o	hubiera promulgado o	hubiéramos promulgado o	hubierais promulgado o	hubieran promulgado o
		hubiese promulgado	hubieses promulgado	hubiese promulgado	hubiésemos promulgado	hubieseis promulgado	hubiesen promulgado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere promulgado	hubieres promulgado	hubiere promulgado	hubiéremos promulgado	hubiereis promulgado	hubieren promulgado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			promulga promulgá	promulge	promulgemos	promulgad	promulgen

Miscel·lània

Síl·labes: pro·mul·gar (3)

[1] Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984

[1]