• Pronúncia(i): /ˈpʊk.tʊm/
  • Etimologia: Derivat de pungō.

punctum n. ‎(genitiu punctī)

  1. foradet, clavada o marca feta sobre una tauleta d'argila.
  2. picada, punxada
    Vulnus quod acu punctum videretur—(traducció:«Ferida que sembla la punxada d'una agulla.»)
  3. punt, signe de puntuació
  4. punt, lloc, moment

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu punctum puncta
Vocatiu punctum puncta
Acusatiu punctum puncta
Genitiu punctī punctōrum
Datiu punctō punctīs
Ablatiu punctō punctīs


punctum

  1. supí acusatiu de pungō