rònec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈrɔ.nək/, occidental /ˈrɔ.nek/
• Etimologia: Del llatí erroneus ‎(«erroni»), segle XIII, o bé de ironĭcum ‎(«irrisori»).

Adjectiu

rònec m. ‎(femení rònega, plural masculí rònecs, plural femení rònegues)

1. Dit d'allò que es troba sol, sense cap acompanyament que el matisi, que el millori, etc.
2. Dit d'allò abandonat, erm, en ruïnes.

Variants

• rònic

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: rò·nec (2)
• Anagrames: cerno, conre, enroc, renoc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB