Potser volíeu: recidivà, recidivá


Català
Modifica

Oriental: central /rə.siˈði.βə/, balear /rə.siˈði.və/
Occidental: nord-occidental /re.siˈði.βa/, valencià /re.siˈði.va/, /re.siˈði.βa/
  • Rimes: -iva
  • Etimologia: Cultisme del llatí recidīvus ‎(«que recau, torna»), de recidō ‎(«recaure»), de cadō ‎(«caure»), segle XX.

NomModifica

recidiva f. ‎(plural recidives)

  1. (medecina) Reaparició d’una malaltia ja passada poc temps enrere.
  2. Reincidència en una falta, un delicte, un crim.

TraduccionsModifica

VerbModifica

recidiva

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de recidivar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb recidivar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·ci·di·va (4)
  • Anagrama: cediriva

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \re.θiˈði.βa\
Americà: alt /r(e).siˈdi.ba/, baix \re.siˈði.βa\

NomModifica

recidiva f. ‎(plural recidivas)

  1. recidiva

DerivatsModifica

VerbModifica

recidiva

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb recidivar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb recidivar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: re·ci·di·va (4)
  • Anagrama: verídica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recidiva