recidiva

Potser volíeu: recidivà, recidivá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.siˈði.βə/, balear /rə.siˈði.və/
Occidental:	nord-occidental /re.siˈði.βa/
	valencià /re.siˈði.va/, /re.siˈði.βa/

• Rimes: -iva
• Etimologia: Cultisme del llatí recidīvus ‎(«que recau, torna»), de recidō ‎(«recaure»), de cadō ‎(«caure»), segle XX.

Nom

recidiva f. ‎(plural recidives)

1. (medecina) Reaparició d’una malaltia ja passada poc temps enrere.
2. Reincidència en una falta, un delicte, un crim.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: recidivism ^(en)
• Castellà: recidiva ^(es) f.
• Francès: récidive ^(fr) f.
• Italià: recidiva ^(it) f.

Verb

recidiva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de recidivar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb recidivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ci·di·va (4)
• Anagrama: cediriva

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \re.θiˈði.βa\

Americà: alt /r(e).siˈdi.ba/, baix \re.siˈði.βa\

• Rimes: -iba
• Etimologia: Del llatí recidīva, femení de recidīvus.

Nom

recidiva f. ‎(plural recidivas)

1. recidiva

Derivats

• recidivar

Verb

recidiva

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb recidivar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb recidivar

Variants

• [2]: (voseo) recidivá

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ci·di·va (4)
• Anagrama: verídica

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recidiva