Potser volíeu: reclutà, reclutá

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /rəˈkɫu.tə/, occidental /reˈkɫu.ta/
  • Rimes: -uta
  • Etimologia: De reclutar.

recluta m. f. ‎(plural reclutes)

  1. Persona que forma part de la llista dels que han de fer el servei militar.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

recluta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de reclutar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb reclutar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·clu·ta (3)
  • Heterograma de 7 lletres (acelrtu)
  • Anagrames: lectura, ulcerat

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /reˈklu.ta/
Americà: alt /reˈklu.t(a)/, baix /reˈklu.ta/

recluta m. f. ‎(plural reclutas)

  1. recluta

Sinònims

modifica

recluta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb reclutar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb reclutar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recluta