reeixíreu

Potser volíeu: reeixireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.əˈʃi.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /re.ejˈʃi.ɾew/
	valencià /re.ejˈʃi.ɾew/, /re.eˈʃi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

reeixíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de reeixir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb reeixir.

Variants

• [1] reïsquéreu
• [2] reeixíssiu, reïsquésseu, reïsquéreu

Miscel·lània

• Anagrames: ireixereu, ireixéreu